Projecte

COSTUR, 2010

Projecte de treball per a la celebració del
225é aniversari de la Parròquia de sant Pere Màrtir
i del I centenari del Calvari de Costur

Introducció: Els treballs, els temps i les persones.

Al llarg dels segles els pobles construeixen la seua memòria col·lectiva, la seua història amb l’assoliment d’una sèrie de fites, amb la successió temporal d’uns fets protagonitzats per persones emprenedores que lideren col·lectius humans, sovint anònims, i fan avançar la societat que els pertoca viure. En el cas de Costur, les fites històriques més importants, les conegudes per tothom, són bàsicament el nostre origen romà, la vinculació al poble i al castell de l’Alcalatén i a l’ermita de Sant Salvador, la construcció de l’ermita de Sant Pere Màrtir i la seua transformació en parròquia, la independència municipal de l’Alcora i la construcció del Calvari.
     Pel que sabem, sembla que Costur estava format per un grapat de masos assentats damunt d’un establiment romà primer, àrab després i més tard cristià, al voltant d’un parell de fonts d’aigua perenne però escassa i habitats per uns pocs veïns. Uns veïns que van formar part del poble de l’Alcalatén i del seu castell i també, a partir de la conquesta cristiana al segle XIII, de la parròquia de Sant Salvador. Uns veïns que el 1418 van ser integrats al municipi de l’Alcora en virtut de la “Concòrdia de la partició del terme del poble de l’Alcalatén”.
     Aquells veïns, a més a més, augmentaven amb el pas dels anys i a començaments del segle XVIII es van proposar construir una ermita dedicada a Sant Pere Màrtir, empresa per a la qual van obtenir llicència del bisbe de Tortosa, Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Silvestre Garcia de Escalona, el dia 9 d’octubre de 1704. L’ermita, però, no es va construir almenys fins una trentena d’anys més tard quan, recuperats parcialment de les nefastes conseqüències de la Guerra de Successió (1707-1714), l’Ajuntament de l’Alcora, el dia 17 de maig de 1731, va donar en establiment a perpetuïtat a “Pedro Vilar, Antonio Vilar, Francisco Vilar, Juan Gozalbo, José García, Juan García, Jaime Nebot, Ignacio Nebot y a José Nebot, labradores de la villa de Alcora vecinos y a sus sucesores, moradores todos en las Masías de Costur, término de esta villa y de presente hallados en ésta, un territorio en la dicha partida de Costur, para fabricar los dichos, una ermita a San Pedro Màrtir”.
     Construïda que va ser l’ermita, el deficient servei que rebien per part del rector de Llucena va determinar els costurencs, encapçalats per Pascual Ribés, Juan Gozalbo de Juan, José García, Juan García, Vicente Tomàs, José Ramos, Joaquín Miravet, Vicente Vilar, José Ruiz, José Vilar de Rosa i Joaquín Pallarés, a transformar la seua ermita en parròquia i tenir així un rector resident, per a la qual cosa “…se obligaron sin ningún interés a llevar la causa hasta sentencia definitiva sin mirar los excesivos gastos, calores, frios y cansancio que por el tiempo habían de sobrevenir”. I així, l’any 1773 van iniciar un plet contra el rector de Llucena que es va resoldre favorablement per als costurencs a principis de 1785 en el qual es va obtenir també permís per traslladar una campana i la pila baptismal des de Sant Salvador fins la parròquia de Costur. L’assoliment d’aquesta importantíssima fita va motivar que s’instaurara una festa en acció de gràcies: la festa de la Reserva que es va celebrar per primera vegada el dia 10 d’abril de 1785 i s’ha celebrat discontínuament fins l’actualitat. Mn. José Collado, natural d’Atzeneta, va ser el nostre primer rector i l’autor de la Memoria histórica de la Parroquia de San Pedro Mártir de Costur.
     L’empenta dels costurencs, afavorida pel constant creixement demogràfic, no es va aturar amb la consecució de la parròquia. Ens consta documentalment que ja durant el segle XVIII, els veïns de Costur van intentar constituir-se en ajuntament però que aquesta iniciativa no va prosperar. També ens consta que el nostre poble va tenir ajuntament propi durant el Trienni Constitucional (1820-1823), durant els anys 1822 i 1823 i que el nostre primer alcalde va ser Antonio García. Però les circumstàncies polítiques adverses que van suposar el retorn de l’absolutisme durant la Dècada Ominosa (1823-33) primer, i la Primera Guerra Carlina (1833-40) després, van restablir la situació política general a la legalitat anterior a 1820 i Costur va tornar a formar part de l’Ajuntament de l’Alcora fins que el 2 de març de 1841 una providència de la Diputació Provincial de Castelló va resoldre que el nostre poble es trobava en el cas de tenir ajuntament independent. José Gual va ser, a partir de 1841, el nostre segon alcalde. El repartiment del terme, però, encara va tardar quasi mig segle a produir-se: la segregació va començar el 9 de setembre de 1841 i no es va resoldre definitivament fins l’any 1889.
     El segle XX s’inicia a Costur amb l’assoliment d’una altra fita importantíssima. A finals de 1910 els costurencs van construir el Calvari i l’ermita del Crist gràcies, en part, a Manuela Bartoll (Llucena, 1834 - Castelló de la Plana, 1907). Manuela Bartoll, que tenia germans i germanes casats al nostre poble, va llegar al seu testament la quantitat de 1000 pessetes per a la construcció del Calvari, a les quals es van sumar les aportacions del poble de Costur, d’entre les quals cal destacar la de Manuel Ruiz Gozalbo (Costur, 1853-1929), alcalde en aquesta època, que va sufragar la primera imatge del Crist, una talla de fusta que va ser cremada l’any 1936 i que actualment només coneixem per la fotografia que hi ha al llibret de la Novena del Crist de l’any 1929. Cal destacar també que el dia 16 d'agost de 1914 es va benedir una campana per a l’ermita del Calvari a la qual se li va posar per nom "María Joaquina de la Asunción", i va costar 190 pessetes que van ser pagades per María Pallarés Gozalbo, veïna del Mas d'Avall.
     Aquestes fites continuaran sent importants per a nosaltres, costurencs i costurenques del segle XXI, en la mesura en què siguem capaços de recordar-les, estudiar-les i transmetre-les als més jóvens. Qualsevol ocasió és bona per aconseguir-ho i els nostres programes de festes en són un bon exemple. Per això la portada d’enguany i aquest escrit no són casuals. El gran pintor Francisco Vidal Serrulla (Castelló de la Plana, 1923-1996) va representar a les portades dels programes dels anys 1979, 1980, 1983 i 1984, que són les que formen la portada d’enguany juntament amb l’actual escut municipal, els principals elements de la nostra memòria col·lectiva, els elements emocionals més representatius del nostre poble i de les nostres festes: l’església, el calvari, el Crist i el municipi, representat en l’escut, mentre que alguns estudiosos de la història local com per exemple Daniel Gozalbo, José Manuel Puchol o jo mateix els hem tractat en diversos escrits. Aquests quatre referents són els símbols de la nostra unitat com a poble, de l’esforç col·lectiu, de la tenacitat i del treball ben fet que els nostres avantpassats ens han transmés i que nosaltres estem obligats a mantenir i augmentar.
     L’any 2010 s’acomplirà per una banda el 225é aniversari de la Parròquia de Sant Pere Màrtir (1785-2010) i per l’altra el I Centenari del Calvari (1910-2010). No podem deixar passar l’oportunitat de commemorar dignament aquestes dues efemèrides tan importants, aquestes fites de la nostra història local.
     El 2010 ha de ser ,per tant, un any per descobrir, conéixer i divulgar els treballs i les persones gràcies a les quals Costur és el que és actualment i tal vegada siga també un bon moment per a reflexionar sobre el nostre futur retrobant les nostres arrels.
     Per això des de l’Ajuntment de Costur i des de la Parròquia de Sant Pere Màrtir es vol impulsar la celebració d’aquest esdeveniments tan importans i s’ha creat una comissió de treball integrada per representants de totes les entitats i associacions locals i també per persones rellevants de la societat costurenca, que es reuneix des del passat 27 d’abril per a l’elaboració d’aquest projecte i per a preparar un programa d’activitats per al proper any 2010.




Objectius del projecte de treball de treball elaborat per la Comissió

Commemorar els aniversaris de la parròquia i del Calvari.
Enfortir els llaços de germanor entre el veïnat al voltant de les celebracions.
Promoure la col·laboració entre les diferents entitats i associacions locals.
Augmentar la consciència de formar part del mateix poble.
Promoure treballs d’investigació de caracter local.
Recuperar la nostra història oral conservada en la memòria de la gent gran.
Promoure la restauració i la conservació del nostre patrimoni.
Recuperar i difondre les tradicions, el patrimoni i la història locals mitjançant publicacions, exposicions, elaboració de materials escolars…
Difondre entre els nostres veïns, especialment entre els més jóvens, el patrimoni historicoartístic costurenc.
Reflexionar sobre el nostre passat  i el nostre futur com a societat i com a poble.


Descripció general del programa d'activitats

     Els objectius enunciats a l’apartat anterior es concretaran en activitats que es realitzaran al llarg de l’any 2010 coincidint amb les festes religioses i les dates més significatives pera la parròquia i el calvari. Aquestes fetes i dates són:
          17 de gener: Festa de Sant Antoni Abat.
          13 de febrer: Commemoració del trasllat de la campana i la pila baptismal des de l’ermita de Sant Salvador de l’Alcalatén.
          10 d’abril: Festa de la Reserva. Commemoració de la creació de la parròquia de Sant Pere Màrtir.
          29 d’abril: Dia del patró Sant Pere Màrtir. Antigues festes patronals de Sant Pere, les Ànimes i Sant Josep Obrer.
          7 d’agost: Celebració de la festa dels Jubilats i Pensionistes. Homenatge als avantpassats.
          16 d’agost: Festivitat del Santíssim Crist del Calvari. 70 aniversari de la benedicció de l’actual imatge del Crist
          18/19 de desembre: Centenari de la construcció i la benedicció del Calvari i de l’ermita del Crist. Betlem de Costur.
     El programa estarà format principalment per actes culturals i religiosos com ara:
a) Conferències sobre diversos temes relacionats amb el centenari com per exemple una sobre les parròquies de l’Alcalatén al mes de febrer i una altra sobre la vida de Sant Pere Màrtir al mes d’abril que coincidirà amb la celebració de la festa del patró local.
b) Marxa a peu al castell de l’Alcalatén i a l’ermita del Salvador per a commemorar el trasllat d’una campana i de la pila baptismal que van fer els nostres avantpassats quan es va crear la parròquia de Sant Pere Màrtir de Costur. A l’ermita celebrarem missa i posteriorment hi haurà una visita guiada a l’entorn del castell i de l’ermita on estava situat el poble de l’Alcalatén.
c) Concert de música coral barroca per al dia de la Reserva (10 d’abril), que és el dia en què des de l’any 1785 els costurencs celebrem la creació de la parròquia.
d) Estrena de tres peces musicals composades per a l’ocasió per Laurentino Martí Badenes relacionades la primera amb Costur (Himne a Costur), la segona amb el centenari del Calvari (Cent) i la tercera relacionad amb la capella del Calvari (Tota blanca).
e) Exposicions sobre l’església i el calvari, fonamentalment amb material de la pròpia parròquia, reproduccions de fotos antigues, material propietat de particulars i si cal objectes procedents de parròquies veïnes. Totes dues exposición tindràn el seu catàleg corresponent.
f) Projeccions audiovisuals sobre el poble i les sues festes i costums.
g) Espectacle al carrer sobre al voltant dels moments més significatius de la història civil i religiosa del nostre poble.
h) Publicacions de llibres. Amb motiu dels centenaris es pretén fer un gran esforç per a editar una sèrie de publicacions que recolliran informació gràfica, documental i audiovisual sobre l’església i el calvari. Aquestes publicacions seran: el programa d’actes; un llibre sobre la història de l’església i el calvari; estampes dels gojos de Sant Antoni, Sant Pere Màrtir i el Santíssim Crist del Calvari; reedició en un mateix volum de la novena del Santíssim Crist de l’any 1929 i de la que actualment està preparant mossèn Alvaro Miralles; sengles catàlegs de les exposicions sobre l’església i el calvari; un llibret amb un CD que recollirà documents sonors de la parròquia (gojos, tocs de campanes,...) i una memòria de les activitats que recollirà fotografies i textos sobre tots els actes que celebrarem aquest any 2010.
i) Celebracions religioses pròpies de cada festa: Sant Antoni Abad, Festa de la Reserva, Sant Pere Màrtir i Santíssim Crist del Calvari, al voltant de les quals s’organitzaran les conferències, exposicions, presentacions de llibres i altres actes relacionats amb els centenaris sobre els quals encara s’està treballant.
j) Elaboració de materials escolars per a donar a conéixer a l’alumnat del CEIP Sant Pere Màrtir la nostra història, les nostes tradicions i el nostre patrimoni local. Amb aquests materials aconseguirem que les celebracions siguen enteses pels xiquets i xiquetes del nostre poble i que aprenguen a estimar-se el poble i a preservar el nostre patrimoni.
k) Homenatge als nostres avantpassats coincidint amb la celebració de la del dia de la tercera edat que organitza l’associació de jubilats i pensionistes.
l) Col·locació de plafons ceràmics a l’església i al calvari commemoratius de les efemèrides que celebrem. Un d’aquests panells estarà dedicat a Manuela Bartoll, benefactora del Calvari, i s’ubicarà amb tota probabilitat a la mateixa ermita del calvari o al seu voltant.
m) També és un bon moment per restaurar elements del patrimoni religiós que tenim a la parròquia com per exemple un Sant Pere Màrtir que hi ha a la sagristia, les campanes del campanar, especialment l’anomenada Sacramento que és una campana centenària i també les quatre “campanes” de punta d’obús que es van fer després de la Guerra Civil i que estan considerades de gran interés històric i cultural pel Gremi de Campaners Valencians donada la sera raresa.
n) Alguns artistes locals han manifestat la seua voluntat de fer donació d’obra de la seua producció pròpia per a l’església i el Calvari. Aquesta obra serà presentada i exposada al públic i ubicada al lloc que de comú acord triaran els artistes i el rector de la parròquia.
     Les actuacions que es facen més enllà del programa d’activitats culturals hauran d’estar necessàriament en funció dels ingressos que s’obtinguen per al finançament dels actes que hauran de vindre de les aportacions institucionals (Parròquia, Ajuntament, Institucions publiques com ara la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana), de les aportacions veinals, de la venda de les publicacions que s’estan elaborant i de fundacions i entitats privades que desitgen col·laborar en aquest esdeveniment.


Previsió d'ingressos

     Evidentment totes les coses costen diners. Per això qualsevol celebració d’aquest tipus ha d’anar acompanyada d’un pressupost. Per tal d’obtenir ingressos hem acordat almenys les següents vies de finançament:
a) Aportacions municipal i parroquial.
b) Subvencions i/o aportacions d’institucions públiques com la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, bé de manera directa, bé a través de programes d’activitats culturals, subencions per a publicacions i altres que puguem tenir.
c) Aportacions d’entitats privades i fundacions (Fundació Ruralcaixa, Fundació Bancaixa,...) a les quals els presentarem el projecte de treball que elaborarem per veure si poden col·laborar.
d) Aportacions de les diferents associacions locals i empreses i comerços locals si poden i ho creuen convenient segons les possibilitats del seu pressupost.
e) Aportacions voluntàries de particulars d’un mínim de 20€ que donaran dret a rebre un exemplar de cada publicació.
f) Venda de les publicacions i materials commemoratius.
g) Rifa dels originals de la portada del programa i del cartell que els pintors Sebastian Planchadell i Laurentino Martí ens faran amb motiu de les celebracions i d’altres obres d’artistes locals.

La nostra intenció és recollir diners suficients per a pagar totes les activitats programades i deixar clar que si després de pagar-ho tot sobren diners els invertirem a la Parròquia i al Calvari de Costur.



Costur, juny-setembre de 2009